La Joan Enric Farreny,de tall clàssic i re-equipada l’any 2008, guanya interès a mida que anem sumant llargs, essent el quart i el cinquè els més remarcables, per les grans possibilitats d’escalar-los completament en lliure. El darrer, comú amb la Martinetti, resta pràcticament des-equipat i serà l’unica part de la via on haurem d’emplaçar assegurances…
Just a l’extrem est de la Paret de l’Ós, quan aquesta perd definitivament alçada, trobem l’encertada Quimèrica Laxitud, via esportiva que va cercant la lògica d’aquesta banda de la paret, resseguint fissures i endevinant la millor opció. Totalment equipada amb parabolts i algun burí en bon estat, només haurem de menester 8 cintes exprés. Especialment…
A la dreta de la Normal de la Paret del Pont s’enfila una marcada fissura per on transcorre la via Tascons. Itinerari des-equipat d’una sola tirada, esdevé un terreny de joc perfecte per l’escalada neta, on podrem auto-protegir-nos perfectament a base de friends (més aviat grans) i encastadors. Per acabar d’arrodonir la jugada continuem un…
Entre el Coll d’Ares i el Congost de Mont-rebei s’estén el quilomètric Serrat de la Corona, amb tot de parets més o menys definides. En un d’aquest espadats (que en Luichy ha batejat com Paret de l’Observatori), escalem la ben trobada Silenci. Ràpida, amb bona roca, a voltes excel·lent, totalment equipada i amb dos llargs…
L‘Epirimountains és un agradable itinerari que es caracteritza per estar completament equipat amb molts espits i absent de passos difícils obligats, no obstant l’escalada hi és mantinguda en un grau molt agradable. 3 llargs sobre-equipats on tot allò que supera el IV+ pot fer-se en A0 i on només ens caldran una dotzena de cintes…
A l’amortitzada paret de la Codolosa encara hi ha lloc per encabir-hi noves vies; la dels Campions va encaixada entre la Rampa i la Full Equip, aprofitant una mica d’espai que quedava lliure. Molt semblant a la resta de vies del sector, consta d’una primera tirada de ressalts que ens mena al peu d’un bonic…
Novament Malanyeu ens rep càlid i acollidor, aquest cop per repetir la discreta Francesc Suñol; via generosament equipada, que serpenteja entre boscos penjats, boixeres i savines cercant certa continuïtat. El rocam excel·lent, amb els forats i cantells tant característics d’aquesta paret, farà que passem una bona estona, gaudint de la tranquil·litat tant característica d’aquest raconada,…
Busa demana a estones escalar de puntetes, amb discreció, quan la consistència de la roca es torna inversament proporcional a la nostra determinació per gaudir d’aquest regne de colors càlids, boscos i espadats. La Maneras de Vivir és la clàssica de Busa, assequible, ben assegurada i amb un traçat eloqüent i variat. Una fantàstica xemeneia…
Segurament la modesta Normal de la Paret del Pont ha estat una de les primeres vies per molts escaladors de ponent. Dues tirades senzilles i amb roca més bona del que pugui deixar entreveure una primera ullada són prou al·licient per repetir aquesta tranquil·la via, que pot servir per completar un dia d’escalada a Sant…
Tot just a la dreta de l’encantadora Tomàquets d’Amagatotis s’enfila la Tuaregs, rèplica descafeïnada de la primera; quatre tirades molt similars a la Tomàquets que comparteixen l’extraordinària roca de la Palleta però amb un abús d’expansions que li resta l’encant que conserva intacte la seva veïna. Oblidem l’exposició, descuidem el compromís i dediquem-nos a gaudir…
Canalda, quasi dos kilòmetres de muralla conglomerada, mirador privilegiat sobre la comarca del Solsonès, paradigma d’escalada sincera, sense concessions. Ens apropem per primera volta a tastar la seva roca i escalada peculiar, amb respecte i humilitat; i ho fem per la ruta més assequible, la preciosa Fills del Vent, on de manera amable se’ns presenten…
Discreta via de la factoria Masó que aprofita l’espai a l’esquerra de l’exigent Ivan, on hi destaca el divertit tercer llarg, molt estètic si es fa en lliure; els primers una excusa per arribar a aquest i el quart per sortir per dalt. Ràpida, aproximació curta i molt equipada són reclams d’aquest itinerari, bona opció…
La cordada formada pels germans Estrems i en Jordi Casasayes (Haus) van deixar petja a l’escalada montserratina de la postguerra; rutes potents i atrevides que tenen el seu màxim exponent en la contundent Haus-Estrems de la Mòmia, sens dubte la via més clàssica (amb permís de la Normal) i d’una lògica més aclaparadora d’aquest altiu…
Via de tall clàssic que s’enfila pel vessant oest del Pollegó de la Vinya Nova en busca del cridaner esperó que s’escala els dos darrers llargs i que conforma la part més interessant del recorregut. Per contra, les quatre primeres tirades tenen un interès més aviat baix, avançant per terreny poc definit, una mica vegetat…
La soferta Via Normal de l’Esperó Remacha té una variant d’allò més suggerent al segon llarg: es tracta de 25 metres que desplomen lleugerament a la part superior, sempre amb cantell molt generós i amb la firma d’en Jordi Marmolejo, tota una garantia. Una bona opció per combinar amb altres vies dels voltants, on només…
L‘Esperó Remacha és potser un dels panys de paret més aprofitats de Sant Llorenç de Montgai. La Cristian Gutiérrez és una via de caire esportiu, completament equipada, que aprofita avarament l’espai lliure a la dreta de la Via Normal traçant tres llargs de dificultat mitjana. Amb bona roca, ràpida i rapelable esdevé una opció interessant…
El voluminós i arrodonit Montgròs ens ofereix la seva millor versió a la rabassuda vessant est, encarada a la canal del Migdia, cor salvatge de Montserrat, on encara és possible passejar pel bosc original entre alzines i teixos. La Griviola Bella és la ruta natural per ascendir aquest vessant; una petita obra d’art que resseguint…
Via de caire esportiu, que copia fil per randa la massa propera Salvadó-Àlava però obviant l’exposició que caracteritza a aquesta; i com la Salvadó-Àlava en tres llargs de corda ens plantem al cim del Setrill. La via és prou reeixida, no obstant sembla que es vulgui apropiar de l’elegància de la seva veïna, que serà…
Absolutament deliciosa, Tomàquets d’Amagatotis ens descobreix el camí més lògic al cim de La Palleta i de pas gaudir d’una de les millors roques del migjorn montserratí. Restaurada amb parabolts, la via conté alguns trams lleugerament exposats, que es veuen compensats per l’exquisidesa del seu impecable rocam. En definitiva, una escalada excitant que demana solvència…
Amb els seus poc més de 100 metres La Que Faltava és una itinerari rodó: escalada entusiasmant de dificultat mitjana, mantinguda, sobre bona roca i perfectament equipada. La via cerca amb encert el millor terreny per l’escalada lliure, serpentejant per la banda dreta de la monolítica paret de La Falconera. Anirem trobant passatges ben variats:…
Via poc interessant en conjunt, que s’enfila pel vessant oest de l’Agulla del Sol Ponent, guanyant el cim a cop d’expansió. L’escalada esdevé monòtona i poc engrescadora, llevat d’un parell de passos puntuals que ens exigeixen una mica més. En definitiva, una via del tot prescindible, només aconsellable si busquem practicar amb els estreps sense…
L‘Esperó Remacha és un dels panys més concorreguts de Sant Llorenç: aproximació inexistent, verticalitat i roca de primera són un bon incentiu. La ruta proposada és una combinació dels dos primers llargs de la Via Normal i el darrer de la Cristian Gutiérrez, aconseguint així un itinerari directe, mantingut i totalment equipat. La via és…
Contundent i aclaparador el vessant nord dels Frares Encantats hipnotitza amb la seva vertiginosa verticalitat i, alhora, fa volar la imaginació, projectant nous reptes i encenent desitjos. L’aresta GAM, oberta per una de les generacions més insignes del Grup d’Alta Muntanya és tota una declaració de principis. Guanyant el Bisbe pel seu vessant més arrogant,…
Interessant via que solca l’espectacular fissura ampla que travessa la paret de dalt a baix. L’escalada esdevé atlètica i a vegades sorprenent, com durant la sortida de la quarta reunió, on ens veiem obligats a fer uns moviments acrobàtics que ens aboquen a la timba. Menció especial per la quarta tirada, una fissura-encastament de quaranta…
La CADE de l’Agulla del Centenar és una d’aquelles vies d’una lògica aclaparadora, on el concepte escalar pren tot el seu significat metre el grau perd sentit. Es tracta de 200 metres de fissura que no donen treva, on haurem de desplegar tot el nostre savoir fair per sortir airosos, envoltats en tot moment de…
El Serrat del Moro és sinònim d’esperons impossibles, fissures i fractures, constatació fefaent d’una geologia canviant i implacable; terreny de joc ineludible amb algunes de les línies més clàssiques i de més renom de Montserrat. La Casas-Chani, juntament amb la Mas-Brullet, són les més recorregudes de la zona. Buscant l’escalada més lògica, la Casas-Chani va…
El vessant oest del Serrat d’en Muntaner no té un aspecte gaire engrescador, no obstant la majoria de vies que hi trobem bé valen una visita, gràcies sobretot, al bon rocam i el savoir faire dels seus aperturistes, que han sabut aprofitar al màxim les possibilitats que ofereix la paret. Abierto hasta el atardecer, posseix…
Sense vies fàcils, exceptuant la històrica via Normal, la Momieta amaga a la seva vessant est una de les més delicioses escalades de Sant Benet, la GAM. Ningú amb un mínim de sensibilitat i bon gust per l’escalada pot quedar indiferent després d’ascendir els dos primers llargs d’aquesta petita joia mig oblidada, pedra de toc…